Acaronant el Cel!!!!!!
Dia 18 de Juny de 2009
Desprès d'una migdiada, ens vam llevar a les 01:30 amb les cames ressentides però molt il·lusionats de ser allí, preparant els estris per poder marxar desprès d'esmorçar.
L'esmorsar va ser de pardalet, la gent anava mossegant entre badalls mentre aprofitava el temps cordant-se les polaines.
Eren les 02:30 i al carrer feia fred, portavem més capes que una ceba però no sobrava res de res.
Sobre les 03:00 quan ja ho vam tenir tot preparat, ja sols quedava cordar-se, posar-se els granpons i fer-se lloc en l'unic lloc de sortida que hi havia, semblava la sortida d'una prova cronometrada, ja que es sortia d'un en un perquè el camí era prou estret.
Així es que sols havien de sortir i anar resseguint el petit camí marcat al terra o be el camí de llums que feien els frontals, semblava una processor de cuques de llum.
A les 05:00 hores ja começáva a despuntar el dia, el cel estava ben despejat i encara es podía veure la lluna mentre el sol rogenc es feia lloc en el cel, mentre nosaltres ens aturavem a 4262m al refigu de Vallot per menjar i beure quelcom.
La cosa ja estava prop, amb el cim a la vista i escassos 300 metres de desnivell per superar, vam començar L'aresta de Bosses, que deixa a banda dreta Italia i a banda esquerra frança, i sobre la que es marca en la seva part superior un petit camí de menys de 50 cm que ens portaría fins......... el sostre d'Europa!!!!!
A les 07:20 el Quique, el Kike i Jo feiem el cim!!!!! 4808m.
Sort que vam agafar l'autopista!!!!
Desprès de l'euforia ja només vam haber de baixar 2500m. de desnivell prou ràpid com per no perdre l'últim tren, i desprès d'unes horetes de penuries i pedres, moltes pedres, vam arribar a les 16:00 al Nid de l'Aigle
L'esmorsar va ser de pardalet, la gent anava mossegant entre badalls mentre aprofitava el temps cordant-se les polaines.
Eren les 02:30 i al carrer feia fred, portavem més capes que una ceba però no sobrava res de res.
Sobre les 03:00 quan ja ho vam tenir tot preparat, ja sols quedava cordar-se, posar-se els granpons i fer-se lloc en l'unic lloc de sortida que hi havia, semblava la sortida d'una prova cronometrada, ja que es sortia d'un en un perquè el camí era prou estret.
Així es que sols havien de sortir i anar resseguint el petit camí marcat al terra o be el camí de llums que feien els frontals, semblava una processor de cuques de llum.
A les 05:00 hores ja começáva a despuntar el dia, el cel estava ben despejat i encara es podía veure la lluna mentre el sol rogenc es feia lloc en el cel, mentre nosaltres ens aturavem a 4262m al refigu de Vallot per menjar i beure quelcom.
La cosa ja estava prop, amb el cim a la vista i escassos 300 metres de desnivell per superar, vam començar L'aresta de Bosses, que deixa a banda dreta Italia i a banda esquerra frança, i sobre la que es marca en la seva part superior un petit camí de menys de 50 cm que ens portaría fins......... el sostre d'Europa!!!!!
A les 07:20 el Quique, el Kike i Jo feiem el cim!!!!! 4808m.
Montblanc 4808m.
Sort que vam agafar l'autopista!!!!
Desprès de l'euforia ja només vam haber de baixar 2500m. de desnivell prou ràpid com per no perdre l'últim tren, i desprès d'unes horetes de penuries i pedres, moltes pedres, vam arribar a les 16:00 al Nid de l'Aigle
Preliminars!!!!!
Dia 17 de Juny de 2009.
Desprès duna nit neguitosos, a les 07:00 esmorsavam al Gite Du Chamoniar Volant pensant en com serien els dos dies que ens esperaven.
A les 08:00 ens vam adreçar a Les Houches per tal d’agafar el telefèric que ens deixaria a 1.790m, just a la parada St. Gervais les Bains del cremallera que ens duria fins Nid de lAigle 2386m.
A les 09:20 es quan va començar la nostra gran aventura, va ser a Nid de lAigle on havíem de carregar les motxilles i començà a fer anar les cames. Vam començar prou forts, de fet anàvem fent millor temps dels que marcaven les guies , vam poder arribar en 2:30 hores al refugi de tete Rousse 3100m.
De fet va ser aquí on ja van haver de treure els grampons i les cordes per tsl de poder=nos lligar, i potser va ser aquests un dels trams mes complexos, calia pujar per una paret de roques on era possible ascendir quasi 50 cm d´alçada per passa!!!!
Es un tram complexe, doncs es aquí on conflueixen les persones que pugen il·lusionades i aquelles que ja baixen satisfetes d’haver fet el cim i e camí no dona per massa i la paciència dels guies encara menys, son capassos de fer-se lloc allí on no en hi ha, son bastant irrespectuosos en aquests sentit.
Desprès de unes horetes de camí, a les 15:30 vam poder arribar a la cabana de Gouter 3817m , on desprès de descansar, vam sopar a les 18:00 hores com les gallines acompanyats d’un guia i el seu client frases, el que va haver de respondre moltes de les nostres inquietuds.
JA MARXEM !!!!!!!!!!
No ha estat gens fàcil, ja fa tres dies que haguéssim hagut de marxar cap a Chamonix, per tal de poder realitzar algun tipus d'adaptació a l’alçada, però el temps no ens ha deixat.
Ara ja desprès de moltíssimes consultes a TOTES les pàgines d’internet especialitzades en la previsió meteorològica de Chamonix i el Montblanc....................
MARXEM DEMÀ!!!!
Però sense prèvies, ni aclimatacions.......... anem de cara a la barraca i aprofitant els dos únics dies que fa sol a Chamonix, ja que els demés dies donen aigua.
Seran dos dies pels alps, unes horetes de caminata, uns quants metres de desnivell........ peró ara ja només tenim un objectiu........
4.810 metros.
Xavier
Endavant!
Com bé ja han expressat anteriorment el meu Tocayo i en Xavi, ja ha arribat l’hora de la veritat. Endarrere han quedat els dies de somnis, preparacions i lluita, per tal d’aconseguir el nostre moment de glòria personal que per a mi serà un projecte tant il·lusionant que el podria equiparar com el dia que vaig comprometre amb la Maite i els naixements dels meus estimats fills Quique i Maite.
Personalment crec que m’he preparat físicament i materialment el millor possible, potser puc pecar d’alguna cosa d’inexperiència però amb l’ajut del Xavi i el Tocayo estic segur que arribarem dalt el cim i, el que és més important, tornarem a casa d’una sola peça. No cal impacientar-se, la muntanya sempre ens estarà esperant.
Per cert també vull agrair a tots tres el seu ajut per realitzar aquest somni, sense tampoc caure en l’oblit del meu sogre Santi i el meu cunyat també Santi, Ja ho veieu en aquesta familia tot es repeteix, som així d’especials i la veritat es que no la canvio per res (bueno potser per l’Aconcagua al 2010 no? )
Punta Alta 3014m.
Quique.
Per fi ha arribat el moment.
Quan vam començar a tenir fills el Quique i jo l’any 2000 vam decidir efectuar l’expedició l’estiu del 2008.
Durant l’any 2007 ja ens estàvem preparant físicament per l’aventura i jo estava en el millor moment de forma de la meva vida. Però va ser aquell fatídic dia 21 de maig de 2007 que em vaig lesionar quan estava preparat inclús per disputar la “Cuita el Sol” a principis del mes següent.
Vaig estar quasi dos anys parat, sense fer esport, així que em vaig bolcar amb els idiomes i vaig reprendre l’alemany que també havia abandonat des que va néixer el Martí.
El meu company de viatge, el meu tocayo Quique, em va esperar tot un any sencer i finalment intentarem tocar la glòria aquest mes de juny de 2009. En part a anat bé perquè hem aconseguit enganyar al Xavi, així algú ens podrà fer la foto al cim (es broma), si arribem. De ganes no ens falten...
També vull dedicar unes línies a la meva esposa Magda, a la qual, juntament amb els meus dos fills Martí i Enric, dedicaré aquesta gesta si la portem a bon port. De moment demà llevem ancles...
Kike.
Quina Enredada!!!
No era pas la meva intenció intentar coronar un pic tant alt, però com que saben que es fàcil temptar-me..........
No fa pas massa dies que el duo QUIQUE / KIKE, s'havien planejat fer aquesta gran aventura, i jo els escoltava amb gran curiositat, doncs ja sabeu que aquestes coses hem van...
Un bon dia, sense que jo hagués planejat res, mig en conya mig en serio, hem van comentar que ja havien fet les reserves dels albergs, i dic mig en conya per què resulta que n'havien fet per una persona més. No se pas en que devien pensar quan la van fer, doncs pensant, pensant............. els va sortir el meu nom com candidat FANTASMA per realitzar un reserva.
Així es que no es fins aquí, que no hem vaig plantejar provar de fer aquesta gran gesta.
De fet no vaig ser acceptat amb aquesta expedició fins que vaig mostrar la meva traça a la muntanya........ ara ja només queda el record de l'alçada i el pedaç al cul!!!!!!
Pas del cavall , Culebras 3.051m
Ballibierna 3.067m
No fa pas massa dies que el duo QUIQUE / KIKE, s'havien planejat fer aquesta gran aventura, i jo els escoltava amb gran curiositat, doncs ja sabeu que aquestes coses hem van...
Un bon dia, sense que jo hagués planejat res, mig en conya mig en serio, hem van comentar que ja havien fet les reserves dels albergs, i dic mig en conya per què resulta que n'havien fet per una persona més. No se pas en que devien pensar quan la van fer, doncs pensant, pensant............. els va sortir el meu nom com candidat FANTASMA per realitzar un reserva.
Així es que no es fins aquí, que no hem vaig plantejar provar de fer aquesta gran gesta.
De fet no vaig ser acceptat amb aquesta expedició fins que vaig mostrar la meva traça a la muntanya........ ara ja només queda el record de l'alçada i el pedaç al cul!!!!!!
Pas del cavall , Culebras 3.051m
Ballibierna 3.067m
Xavier.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
