Endavant!

Com bé ja han expressat anteriorment el meu Tocayo i en Xavi, ja ha arribat l’hora de la veritat. Endarrere han quedat els dies de somnis, preparacions i lluita, per tal d’aconseguir el nostre moment de glòria personal que per a mi serà un projecte tant il·lusionant que el podria equiparar com el dia que vaig comprometre amb la Maite i els naixements dels meus estimats fills Quique i Maite.

Personalment crec que m’he preparat físicament i materialment el millor possible, potser puc pecar d’alguna cosa d’inexperiència però amb l’ajut del Xavi i el Tocayo estic segur que arribarem dalt el cim i, el que és més important, tornarem a casa d’una sola peça. No cal impacientar-se, la muntanya sempre ens estarà esperant.

Per cert també vull agrair a tots tres el seu ajut per realitzar aquest somni, sense tampoc caure en l’oblit del meu sogre Santi i el meu cunyat també Santi, Ja ho veieu en aquesta familia tot es repeteix, som així d’especials i la veritat es que no la canvio per res (bueno potser per l’Aconcagua al 2010 no? )

Punta Alta 3014m.

Quique.