Dia 18 de Juny de 2009
Desprès d'una migdiada, ens vam llevar a les 01:30 amb les cames ressentides però molt il·lusionats de ser allí, preparant els estris per poder marxar desprès d'esmorçar.
L'esmorsar va ser de pardalet, la gent anava mossegant entre badalls mentre aprofitava el temps cordant-se les polaines.
Eren les 02:30 i al carrer feia fred, portavem més capes que una ceba però no sobrava res de res.
Sobre les 03:00 quan ja ho vam tenir tot preparat, ja sols quedava cordar-se, posar-se els granpons i fer-se lloc en l'unic lloc de sortida que hi havia, semblava la sortida d'una prova cronometrada, ja que es sortia d'un en un perquè el camí era prou estret.
Així es que sols havien de sortir i anar resseguint el petit camí marcat al terra o be el camí de llums que feien els frontals, semblava una processor de cuques de llum.
A les 05:00 hores ja começáva a despuntar el dia, el cel estava ben despejat i encara es podía veure la lluna mentre el sol rogenc es feia lloc en el cel, mentre nosaltres ens aturavem a 4262m al refigu de Vallot per menjar i beure quelcom.
La cosa ja estava prop, amb el cim a la vista i escassos 300 metres de desnivell per superar, vam començar L'aresta de Bosses, que deixa a banda dreta Italia i a banda esquerra frança, i sobre la que es marca en la seva part superior un petit camí de menys de 50 cm que ens portaría fins......... el sostre d'Europa!!!!!
A les 07:20 el Quique, el Kike i Jo feiem el cim!!!!! 4808m.
Sort que vam agafar l'autopista!!!!
Desprès de l'euforia ja només vam haber de baixar 2500m. de desnivell prou ràpid com per no perdre l'últim tren, i desprès d'unes horetes de penuries i pedres, moltes pedres, vam arribar a les 16:00 al Nid de l'Aigle
L'esmorsar va ser de pardalet, la gent anava mossegant entre badalls mentre aprofitava el temps cordant-se les polaines.
Eren les 02:30 i al carrer feia fred, portavem més capes que una ceba però no sobrava res de res.
Sobre les 03:00 quan ja ho vam tenir tot preparat, ja sols quedava cordar-se, posar-se els granpons i fer-se lloc en l'unic lloc de sortida que hi havia, semblava la sortida d'una prova cronometrada, ja que es sortia d'un en un perquè el camí era prou estret.
Així es que sols havien de sortir i anar resseguint el petit camí marcat al terra o be el camí de llums que feien els frontals, semblava una processor de cuques de llum.
A les 05:00 hores ja começáva a despuntar el dia, el cel estava ben despejat i encara es podía veure la lluna mentre el sol rogenc es feia lloc en el cel, mentre nosaltres ens aturavem a 4262m al refigu de Vallot per menjar i beure quelcom.
La cosa ja estava prop, amb el cim a la vista i escassos 300 metres de desnivell per superar, vam començar L'aresta de Bosses, que deixa a banda dreta Italia i a banda esquerra frança, i sobre la que es marca en la seva part superior un petit camí de menys de 50 cm que ens portaría fins......... el sostre d'Europa!!!!!
A les 07:20 el Quique, el Kike i Jo feiem el cim!!!!! 4808m.
Montblanc 4808m.
Sort que vam agafar l'autopista!!!!
Desprès de l'euforia ja només vam haber de baixar 2500m. de desnivell prou ràpid com per no perdre l'últim tren, i desprès d'unes horetes de penuries i pedres, moltes pedres, vam arribar a les 16:00 al Nid de l'Aigle
¡¡¡Necessito un nou objectiu!!!! Help please.
ResponEliminaTinc que pintar la casa i es massa cansat per a mi, però per a un tio tan preparat com tu, segur que amb dos dies tens prou. El material el pago jo. Truca'm. Hèctor
ResponEliminaeiii, ENHORABONA !!!... per fi he trobat el blog i estic llegint les gestes muntanyenques amagat aquí al curro (a la bodega!) i amb les dents llargues, llargues..quines unes bèsties...
ResponEliminaBé, moltes felicitats i ara podeu continuar omplint el blog amb noves gestes...
Per cert Quique, tu que vols reptes...vaig escoltar alguna cosa del Cervino?
http://turyciclo.com/2006/09/10/ascension-al-cervino/
Ei majot, gràcies pels elogis. Sicerament no he dit ni pensat res del Cervino però.... passo palabra Tocayo i Xavi (je je)
ResponElimina