Quan vam començar a tenir fills el Quique i jo l’any 2000 vam decidir efectuar l’expedició l’estiu del 2008.
Durant l’any 2007 ja ens estàvem preparant físicament per l’aventura i jo estava en el millor moment de forma de la meva vida. Però va ser aquell fatídic dia 21 de maig de 2007 que em vaig lesionar quan estava preparat inclús per disputar la “Cuita el Sol” a principis del mes següent.
Vaig estar quasi dos anys parat, sense fer esport, així que em vaig bolcar amb els idiomes i vaig reprendre l’alemany que també havia abandonat des que va néixer el Martí.
El meu company de viatge, el meu tocayo Quique, em va esperar tot un any sencer i finalment intentarem tocar la glòria aquest mes de juny de 2009. En part a anat bé perquè hem aconseguit enganyar al Xavi, així algú ens podrà fer la foto al cim (es broma), si arribem. De ganes no ens falten...
També vull dedicar unes línies a la meva esposa Magda, a la qual, juntament amb els meus dos fills Martí i Enric, dedicaré aquesta gesta si la portem a bon port. De moment demà llevem ancles...
Kike.
Vinga nois, molta sort en l'ascenció i en la posterior baixada, Quique, jeje, recorda, ves mirante el apunts per l'examen del dissabte.
ResponEliminaSalut UTTD
Hola un altre cop.
ResponEliminaJo tenia entés que qui posaria coses al bloc serieu vosaltres per explicar coses i mostrar fotografies però no heu dit ni MU, i les fotografies són les mateixes que les que hi havia a l'abril.
A veure si tindrà rao l'Hector i esteu en una platja de Cuba, si és així dona igual i passeus-ho millor.
Bona baixada i bon viatge.
Edmond